Setrill de vidre bufat transparent – Gordiola

46,00

Setrill de vidre bufat transparent – Gordiola

46,00

L’art de bufar el vidre, la prodigiosa habilitat i la destresa en treballar-lo, constitueix un dels més preciosos valors de la nostra multisecular tradició artística conreada des de 1719 en els forns vidriers de la família Gordiola. Al llarg de gairebé tres segles, a través de successives generacions, els artesans i mestres vidriers han anat modelant amb l’enginy de la seva inspiració, l’aire dels seus pulmons i l’agilitat de les seves mans les peces les formes, transparències i reflexos encara avui ens sedueixen. Cada peça és única, de manera que cap és idèntica a l’altra. Tota bombolla irregularitat o asimetria són característiques del vidre bufat artesanalment i confereixen a aquestes obres el seu particular encant.

Els artistes balears, fins al dia d’avui, continuen creant objectes tan antics per a la nostra cultura com el setrill.

Més informació

No podem concebre el vidre a Mallorca sense Gordiola. A part un reduït nombre de peces que corresponen a les idees més primitives que en vidrieria es concebien, i que van arribar a nosaltres gràcies a les reproduccions realitzades pel seu primer mestre, tot el que en vidrieria artística es coneix a Mallorca es deu a Gordiola. El patrimoni històric-artístic que ens han llegat set generacions de vidriers que es van succeir en el temps i pertanyen a aquesta família, ho demostren.

La Família Gordiola

Investigant els seus orígens, observem que en 1719, procedent de la Corona d’Aragó, s’instal·la a Mallorca un jove vidrier i sol·licita permís a l’Ajuntament de Palma, per fer un forn de vidre. En informe favorable, datat el 16 d’agost de 1719 concedeix al suplicant l’autorització sol·licitada, ordenant que es faci un bon fossat per guardar la llenya, per evitar incendis. Aquest forn sol·licitat per Blas Rigal, va ser finançat per un comerciant catalanoaragonès anomenat Gordiola.

Després de recórrer moltes etapes, va ser amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona ​​de 1929, quan Gordiola va fer un gir cap a la seva primitiva tradició, deixant de banda la quimera industrial. Allà, a Barcelona, ​​en els forns aixecats al Poble Espanyol, es reproduïren els primitius vidres que la tradició familiar havia conservat.

En els últims cinquanta anys, el desenvolupament artesanal ha estat més vast i els seus vidres estan representats en tots els continents. A les Fires d’Utrech, Riu, Buenos Aires, Brussel·les, Nova York, etc. Els èxits han estat espectaculars gràcies a l’originalitat de les formes i la cromàtica dels seus colors.

Història del vidre Balear

Entre els descobriments deguts a la casualitat i que en el transcurs de les edats s’han modificat per l’esforç intel·ligent de l’home, el descobriment del vidre ocupa un lloc preeminent. Una història detallada de les aplicacions del vidre absorbirà una part importantíssima de la història de la civilització.

Per buscar l’origen del vidre, cal remuntar-se a les edats de les civilitzacions prehistòriques, ja que hi ha indicis del seu coneixement. Ara bé, els primers documents que donen raó a la seva existència, són anteriors al segle IV.

Els fenicis, primers mercaders del món, es van servir del nou producte, descobert a la vora del riu Belus i en establir-se en el nostre litoral balear, van instal·lar els seus forns vidriers durant el segle II a.de C., sent aquesta una de les seves més valuoses aportacions de la cultura oriental.
Van evolucionar els artistes balears, creant noves formes durant la dominació grega i cartaginesa. La imaginació prodigiosa, la fabricació de formes similars a les de terrisseria i la còpia d’originals importats de l’Egeu van ajudar a perfeccionar de tal manera la feina i van aconseguir les vidrieries tal esplendor, que es creu molt encertat considerar aquesta època com la primera Edat d’Or del vidre mallorquí.
La dominació àrab també va aportar algunes concepcions artístiques, en desenvolupar la vidrieria paral·lelament a la manufactura ceràmica.

Després de la Conquesta de Mallorca per Jaume I d’Aragó, floreix novament la vidrieria balear, que data documentalment el 1327 el primer forn durant el regnat de Jaume III a Calvià. Per descripcions d’inventaris, es creu que els vidres mallorquins del segle XV, van ser molt similars als catalans.
El segle XVIII és de decadència per a la vidrieria mallorquina. La il·lustració fomenta les arts nacionals i els governants fan venir mestres estrangers perquè ensenyin als artesans locals. Mentrestant, la vidrieria Mallorquina rep una nova influència procedent de l’Europa Central.
Gairebé es va extingir la fabricació de vidres de luxe per a la competència dels vasos d’or i plata.
Els vidriers van augmentar producció en detriment de qualitat. Únicament va sobreviure l’art popular, humil però graciós, que encara avui perdura.