Bugada cantada, blancor assegurada
El costum era fer la primera bugada poc abans de Nadal, la segona és feia pel febrer. Les bugaderes mentre picaven la roba cantaven perquè “creien que la bugada, si era ben cantada, quedava més neta*”. La següent cançó és una de les que cantaven:
<<Caterina va al riu / a rentar la bugada. / En passen tres galants, / tres l’han saludada. / A on? / Sota el pont / Ja en diu el més petit: / “Oi, quina galant dama”. / Respon el mitjanet: “qui la tingués a la cambra!”>>
Com marca la tradició hem triat el mes de febrer per presentar aquesta setmana la col·lecció de roba de la llar que hem elaborat per a Bon Vent, i la propera per explicar alguns consells valuosos per rentar-la amb el sabó de Marsella. Dos articles que t’ajudaran, la primera part, a tenir idees per decorar la casa i la taula d’un mode original i, la segona, a cuidar aquests teixits.
Una exquisida composició de les eines que utilitzaven les bugaderes per rentar la roba: el picador, la pala de picar, un cub petit del sabó de Marsella i la roba ben blanca i plegada com a resultat de la feina.
No podem presentar la col·lecció sense parlar de la Carme, l’autèntica capitana d’aquesta aventura. La seva infantesa són records d’una gratificant sensació en obrir l’armari i percebre el delicat olor a net, dels antics llençols de la mare fets amb el lli que ella mateixa recol·lectava i elaborava fins aconseguir la fibra, dels sabonets i l’espígol per preservar la roba, i dels saquets fets amb els llençols vells per guardar els llegums…
Col·lecció de draps, estovalles i tovallons ordenats amb la meticulositat que la Carme recorda els armaris de la seva mare.
De ben petita visitava el taller de confecció que la seva cosina tenia a casa i allí aprenia a cosir, tallar i brodar junt amb altres nenes del poble. D’aquesta època conserva el gust per les peces elaborades a mà amb cura.
Detall del brodat d’un llençol que reflecteix la minuciositat i la cura amb què ha estat elaborat.
La Carme proposa els antics llençols de l’aixovar com a cortines. Una opció original que reinventa el seu ús aportant un toc lleuger i fresc a aquestes peces. A la botiga Bon Vent podeu trobar un exemple al provador.
La seva passió pels teixits antics i la predilecció per barrejar estovalles i tovallons de diferents estils i procedències, en especial, brodats de finals del segle XIX i principis del XX amb les seves filigranes modernistes. El resultat d’aquestes gust és la col·lecció d’estovalles i tovallons de lli rentat en divertits colors que barrejats amb les peces antigues creen un llenguatge més contemporani i casual.
Estovalles i tovallons confeccionats en lli i posteriorment tenyits en diferents colors. Una gamma de tons naturals i pàlids. La particularitat del lli rentat és que no li cal planxa. Trenquem amb alguns esquemes que fan d’aquest material tradicional un pràctic element per gaudir d’una taula d’estil mediterrani, relaxat i original.
Gamma de colors de les peces de lli rentat.
La creativitat, l’entusiasme amb què ha estat confeccionada i la seva particular història són el segell de la nostra roba de la llar.
A continuació us mostrem alguns dels tresors que la Carme ha triat amb dedicació per aquesta presentació:
Drap de cuina de lli en color natural. Porta brodades les inicials “FH” en vermell.
Estovalles de lli amb un fi brodat blau i vermell combinades amb un plat pintat a mà del model Mary-Lou de Digoin (Sarreguemines) dels anys 50 de tonalitats semblants.
Boniques estovalles de flors amb brodat de Lagartera que evoquen el camp i la primavera.
Tovallons de color rosa pàlid brodats als extrems i amb un detall en un cantó. Junt amb el plat de flors de la Cartuja crea un conjunt que evoca els berenars de pa i xocolata.
Quina roba t’agrada més o creus que millor lligaria amb la teva vaixella?
T’esperem la setmana vinent amb un contingut molt pràctic que segur que et sorprendrà!
Fins aviat.
*Font: http://etimologies.dites.cat/2009/11/fer-bugada.html
